Jo

Menjo sol tot l'hivern
t'abraço
camino aquest carrer
t'abraço
m'enfonso en el no res
t'abraço
compro un encenedor
t'abraço
de nit em crec que et veig
t'abraço
potser vol entrar vent
t'abraço
passo calor fa fred
t'abraço
ni t'abraço ni no
t'abraço
discuteixo amb infants
t'abraço
m'aturo pel camí
t'abraço
escric qualsevol vers
t'abraço
em desperto obro els ulls
t'abraço
m'escapo de l'infern
t'abraço
no sé com perquè sí
t'abraço
begut i buit i encès
t'abraço
no et podré abraçar més
t'abraço
l'abraç meu et fereix
t'abraço
me'n vaig et dic adéu
t'abraço
estic aquí no ho veus
t'abraço
Enric Casasses
(Feia tard no penjant res seu)

3 Comments:
és com si l'autor parlés per tu, oi?
Si que reflecteix el que sento. Però principalment l'he penjat perquè m'agrada. I perquè sovint marxem a enlluernar-nos per la cultura que es genera lluny sense valorar la que tenim ben aprop. La mare de jove passava les vacances a casa d'aquest noi i en té un record força peculiar.
És estrany que sense jo haver dit massa res tu ja tinguis aquesta percepció.
Publica un comentari
<< Home