Mesurar

Avui he sortit a les 18:00h en punt, com hauria de fer sempre.
M'he endut una cinta mètrica de la caixa d'eines de la feina i me n'he anat caminant cap a "casa".

Déu ni do!! 25 minuts llargs a un bon ritme, tot i això és uns 5 minuts més ràpid que la ruta òptima que em proposa l'Ajuntament a la seva web i que inclou un bon troç de transbord.

S'agraeix, però, que la major part del camí a peu consisteixi en creuar Gràcia, sempre té aquella màgia, oi?.

He intentat anar memoritzant les botigues i botiguetes que hi ha en la nova ruta, d'aquí poc en seré un client habitual. De moment l'única cosa que tinc ben clara és que passo per devant dels cines Bosque i Verdi, i això sempre és bona notícia.

Després de barallar-me una bona estona amb la caldera d'aigua calenta l'he aconseguit posar en marxa (no sé ben bé com!!), la mala notícia és que la clau de l'aigua perd una mica, espero que no vagi a més i que els veïns no se'm queixin.

Després de constatar que m'agradi o no m'hauré de llegir el manual de la vitro si vull menjar calent, m'he posat a prendre totes les mesures hagudes i per haver del pis.

De tot el procés de volumetries mentals que he dut a terme avui, n'extrec el següent:
1. Quina sort de que el pis sigui tant petit, en cas contrari la mudança podria ser un infern.
2. Un viatge a Ikea no me'l treu ningú.

Encara sort que els senyors Romerales, Palomares i Rupérez, amables ells i experts en la matèria, s'han ofert a ajudar-me a distribuir la cuina-menjador, a la foto els tenim deliverant de forma preliminar sobre l'idoneïtat i possible ubicació d'un sofà llit. Com es pot veure s'han volcat al 100% al meu projecte d'emancipació desinteressadament. Gràcies nois!!