Guardaespatlles

A vegades sento instintivament una irreprimible necessitat d’abraçar-te com si fos el teu guardaespatlles, decidit a evitar que cap de les bales de perversitat i baixesa que circulen pel món faci blanc en tu.

Em vull sentir protector de la teva inocència, però al mateix temps corrompeixo la teva joventut amb les idees bastardes de qui viu encorsetat en un món de tòpics balsàmics, per no haver d’afrontar el fracàs d’una existencia del tot supèrflua.

Accepta doncs el meu escut, però no facis cas als meus consells.