Divendres

Torna a ser divendres altre cop i penso en tu més intensament que mai. Sé que ens tornarem a veure aquesta tarda quan comenci a fer-se fosc. Hauré esperat aquest moment tota la setmana, però no amb angoixa ni ansietat sinó amb il.lusió i esperança.

Seurem al sofà en silenci, em treuré la corbata i ens n’oblidarem dels nostres noms, dels nostres prejudicis i de totes les limitacions que ens defineixen. Tornarem a ser tu i jo.

I junts i confosos navegarem pel mar dels sentits ignorant el timó, el rumb serà tan sols anècdota.

Redescobrirem aleshores els nostres dits, ulls i llavis, i ens meravellarà de nou la màgia d’existir, ens emocionarà la nostra delicada fragilitat. En aquest punt la tendresa esdevindrà gradualment passió i ens entregarem l’un a l’altre generosament. La pau ens portarà, després, a un son dolç i profund. Serem un tot.

Demà al matí et despertaré, la nostra nau imaginària haurà amarrat de nou al port de la realitat. Et cridaré pel nom a esmorzar i tu et queixaràs com sempre de les ensaimades o de qualsevol altra fotesa. Tornarem a ser dos. Tornarà a ser dissabte.